Ratllades

Tinc un amic que viu a l'estranger. En poc temps ha canviat de ciutat per mitja Europa. Treballa i viu sol; és com si no pogués entendre a la resta del món o potser el que passa és que nosaltres no el comprenem.
De tant en tant, aquest amic envia mails. Són mails llarguíssims que gairebé mai llegeixo sencers. Sé que és una falta de respecte però no crec que siguin mails per ser llegits. Són ratllades inacabables sobre la seva manera d'entendre el món i com interactua amb ell. Són pensaments i sentiments unipersonals que van teixint una història continua a mode de diari a cada mail. De vegades també inclou poesies i temes musicals encara més estranys.
Em miro aquests mails de forma vertical, sense parar atenció en el fil conductor. Però tinc suficient per captar el que diu. Són les seves ratllades i jo no hi he de fer res. Estic segur que no vol cap mena de resposta. No li he repost mai entre d'altres coses perquè envia aquells mails a molta altra gent. Som els seus receptors passius i estic segur que aquesta ha de ser la nostra funció.
Està bé saber que quan ho necessites hi ha algú a l'altra banda, encara que no digui res. Saps que hi és i és suficient...
Vaja, ara sí que això comença a ser una ratllada meva. Acabem-la abans de què sigui massa tard.