Lluna Plena

Mira la Lluna: visible t'enlluerna.
La sents com sempre,
plena de pors i de misteris.
Puja fins el seu cim:
trobaràs el neguit de la seva existència,
indefensa, com només tu saps que t'espera.

Condemnat

Em sento condemnat. Lligat a un no saber per què, ni com. És difícil d'expressar. Hi ha individus que tenen la poderosa mania de donar-li masses voltes a les coses i cada cop les històries s'omplen de subhistòries impossibles. Em fan mandra els records. Tendeixo a recordar només els bons, i això m'ofega. Escric en punts i seguits perquè es tracta del mateix dilema... Només espero retrobar-me: no com ahir o abans d'ahir sinó com demà. Espero de tot cor que alguna cosa nova comenci, i que les ombres del passat no desllueixin el que ha de venir.
M'agrada explicar-ho aixi: sense explicar-ho.