Fruits

De camí vaig topar-me amb un roser. Les seves roses eren blanques, amb un perímetre rogenc que envoltava els pètals. Gairebé sense forces, una de les roses es resistia a morir.
La natura ho sap: la seva funció a la vida és el fruit. Quina necessitat té un roser de crear roses? I un taronger de fer taronges? És el fruit, la missió de la vida.
Extrapolant, he arribat a la conclusió que cadascun de nosaltres tenim una funció a la vida: viure amb sintonia amb la natura i generar un fruit que estigui d'acord amb ella. Hi ha qui es dedica a curar a gent, d'altres dissenyen cases, alguns manipulen la fusta o hi ha qui treballa la terra. Tot és vàlid sempre i quan estigui en harmonia amb la natura. S'ha de crear respectant-la. És l'únic sentit de la vida: fer el possible en el nostre dia a dia per aproximar-nos d'una manera directa al seu poder. És el fruit que ens alimentarà, de retruc, a nosaltres mateixos.

Lluna

Lluna Plena

Mira la Lluna: visible t'enlluerna.
La sents com sempre,
plena de pors i de misteris.
Puja fins el seu cim:
trobaràs el neguit de la seva existència,
indefensa, com només tu saps que t'espera.

Condemnat

Em sento condemnat. Lligat a un no saber per què, ni com. És difícil d'expressar. Hi ha individus que tenen la poderosa mania de donar-li masses voltes a les coses i cada cop les històries s'omplen de subhistòries impossibles. Em fan mandra els records. Tendeixo a recordar només els bons, i això m'ofega. Escric en punts i seguits perquè es tracta del mateix dilema... Només espero retrobar-me: no com ahir o abans d'ahir sinó com demà. Espero de tot cor que alguna cosa nova comenci, i que les ombres del passat no desllueixin el que ha de venir.
M'agrada explicar-ho aixi: sense explicar-ho.

En Martí

En Martí Rosselló ens ha deixat. I amb ell, la seva versió inconfusible de les coses. Tots els qui ens estimem el lloc on vivim hem d'estimar, ni que sigui de passada, als protagonistes d'aquest lloc. Uns amb més renom que no pas d'altres i en Martí, sense voler, n'era un dels actors principals. El seu paper semblava secundari, escudat en la timidesa respectuosa que el feia participar en la seva justa mesura en el tarannà del poble. Ni reivindicatiu ni conformista, ni pacífic ni guerrer. Així el veia jo des de la distància que crea la incoincidència.

Qui digués que no el coneixia és que no coneixia Premià de Mar. Qui no reconeixia la seva veu poc decibèlica, perpètuament bibliotètica, és que mai ha tingut oïdes.

Com passa amb els grans, s'envan, però queda el que el seu neguit ens deixa: les seves paraules i la seva prosa; els seus versos que segueixen fent ombra a un estiu qualsevol.

La gent així, afortunadament, no acabarà de morir mai.

Cites

"En vano nos esforzamos en describir el carácter de una persona; en cambio, reunamos sus acciones y sus hechos y emergerá una imagen de su carácter".

J.W.Goethe

Subtileses

Aquesta passada setmana se'm va ocòrrer que potser estaria bé fer una foto diària a un mateix paisatge. Extrapolant, seria curiós veure els dies, mesos i anys passar en un mateix paisatge. A curt termini podríem captar subtileses que sovint ens passen desapercebudes i a la llarga veuríem com la fotografia va canviant talment com si es tractés d'un ésser viu que neix i evoluciona amb el temps. Potser el Temps és això: la suma de canvis tan subtils que només percebem quan ja no ens reconeixem del tot.

Us poso les 4 imatges fetes des del meu lloc de treball. Totes fetes a la mateixa hora i enfocant al mateix lloc: les 9:00h i mirant al mar, al bell mig de Premià de Mar, en una cinquena planta, prou alta per esdevenir gairebé una fita.

Capteu, si voleu, les subtileses dels dies i de la llum. Algún dia potser us poso una altra, havent passat anys.