Ara ja puc dir que ha passat. Que tot el que em va canviar la vida va ser per un instant, com un despertar. Talment com aquella pel·lícula del Robert de Niro i el Robin Williams, la coneixeu? Es deia així: 'Despertars' i recordo que la primera vegada que la vaig veure em va impactar moltíssim. Era la història d'uns malalts crònics que no podien moure's (entre ells el mestre De Niro) i ni tan sols parlar, però que seguien vius i captaven amb els sentits el que passava al seu volant. De cop i volta un metge (Robin Williams) experimenta un nou fàrmac amb ells i miraculosament 'retornen' a la vida. Parlen, es mouen s'enfaden, riuen, corren... tot allò que la majoria de mortals ni tan sols valorem. Tot és molt bonic però la crua realitat torna a inmovilitzar-los a tots després d'uns mesos, sense que el doctor ni cap ciència els pugui fer reviure mai més.
Una cosa així (metafòricament, és clar) és el que vaig viure jo mateix durant un any i mig on vaig descobrir moltes coses de la vida que desconeixia, com si no hagués volgut sortir mai de la meva cova. I em va agradar. Malgrat els mals de cap puc dir que van ser els mesos més vitals i bonics de la meva existència. Suposo que tots tenim etapes de la nostra vida on 'despertem' i coneixem facetes oblidades que teníem amagades. L'amor i els misteris que l'evolten no són més que un d'aquests actes reflexes.
Tot ha tornat a la normalitat. Ja no parlo, ni em moc, ni m'enfado, ni ric, ni corro com ho feia abans. Ho faig d'una altra manera, òbviament, però em temo que passarà molt de temps fins que em toqui despertar de nou. O potser no... no tinc pressa!
Una cosa així (metafòricament, és clar) és el que vaig viure jo mateix durant un any i mig on vaig descobrir moltes coses de la vida que desconeixia, com si no hagués volgut sortir mai de la meva cova. I em va agradar. Malgrat els mals de cap puc dir que van ser els mesos més vitals i bonics de la meva existència. Suposo que tots tenim etapes de la nostra vida on 'despertem' i coneixem facetes oblidades que teníem amagades. L'amor i els misteris que l'evolten no són més que un d'aquests actes reflexes.
Tot ha tornat a la normalitat. Ja no parlo, ni em moc, ni m'enfado, ni ric, ni corro com ho feia abans. Ho faig d'una altra manera, òbviament, però em temo que passarà molt de temps fins que em toqui despertar de nou. O potser no... no tinc pressa!