Eh! Sóc aquí!
Tinc tantes ganes d'escriure i de dir coses al món... i en canvi cap idea excepcional ni novedosa; cap cosa que us faci reflexionar mentre espereu que un tren us remogui l'esperit d'un lloc a un altre o les hores mortes d'una tarda us trepitgin el nas.
Malgrat tot, hi ha numerosos exemples de no-idees: de persones que aposten per alguna iniciativa que consideren brillant i que ningú és capaç d'entendre ni reconèixer. Ahir mateix veia una pel·lícula que em va deixar indiferent, fins el punt de no recordar gairebé ja ni el seu títol. Em pregunto quants diners i quant de temps haurà significat aquell llargmetrage pels seus creadors sense que allò digui absolutament res a ningú. I no em refereixo a aquelles pelis franceses, que no hi ha qui les entengui i que et torturen el cervell amb paranoies estúpides. O potser sí. Ni tan sols gratant sota la pell hi ha res d'interès.
Potser estem equivocats i com deia aquell, les coses importants de la vida són les que passen desapercebudes per a tothom excepte per un mateix. I la fama, i els diners i el reconeixement no són més que escuts que protegeixen als que no són capaços de crear el no res.
Ben mirat, crear no és gens fàcil. Però més difícil és crear el no res, ara que tot està inventat. Perquè si no ho dius tu ho dirà un altre... i si arribes tard se t'esfuma la oportunitat...
Prefereixo, com avui, crear el no res i tenir la sensació de què alguna cosa s'ha remogut dins meu.
Sí, ho noto... he avançat en algun sentit!
Tinc tantes ganes d'escriure i de dir coses al món... i en canvi cap idea excepcional ni novedosa; cap cosa que us faci reflexionar mentre espereu que un tren us remogui l'esperit d'un lloc a un altre o les hores mortes d'una tarda us trepitgin el nas.
Malgrat tot, hi ha numerosos exemples de no-idees: de persones que aposten per alguna iniciativa que consideren brillant i que ningú és capaç d'entendre ni reconèixer. Ahir mateix veia una pel·lícula que em va deixar indiferent, fins el punt de no recordar gairebé ja ni el seu títol. Em pregunto quants diners i quant de temps haurà significat aquell llargmetrage pels seus creadors sense que allò digui absolutament res a ningú. I no em refereixo a aquelles pelis franceses, que no hi ha qui les entengui i que et torturen el cervell amb paranoies estúpides. O potser sí. Ni tan sols gratant sota la pell hi ha res d'interès.
Potser estem equivocats i com deia aquell, les coses importants de la vida són les que passen desapercebudes per a tothom excepte per un mateix. I la fama, i els diners i el reconeixement no són més que escuts que protegeixen als que no són capaços de crear el no res.
Ben mirat, crear no és gens fàcil. Però més difícil és crear el no res, ara que tot està inventat. Perquè si no ho dius tu ho dirà un altre... i si arribes tard se t'esfuma la oportunitat...
Prefereixo, com avui, crear el no res i tenir la sensació de què alguna cosa s'ha remogut dins meu.
Sí, ho noto... he avançat en algun sentit!
No hay comentarios:
Publicar un comentario