Hi ha dies especials de tota mena. Aniversaris de circumstàncies i situacions inolvidables. Els records temporals, dividits, fracturats i ordenats ens permeten recordar aquells moments que formen part del nostre ego i de la nostra vida. Recordo un dia com avui, després de Nadal, acomiadant ja gairebé el 2008. Feia molt de vent i plovia. Va ser el dia del temporal a la costa que s'endugué tot el passeig. Aquella nit jo hi era en aquell passeig, assegut damunt una roca, cridant al mar i remullant-me d'il·lusions.
Reviure aquest aniversari és gairebé impossible. Però una mica ho he intentat: avui també plovisqueja i això m'ha fet recordar amb més força aquell dia i sobretot aquella nit.
Hi ha qui pensarà que miro més el passat que no pas el present o el futur. Però no estic gens d'acord. L'esperit de valentia i de provocar situacions noves mirant allò que ja va passar, crec que és encara més interessant. El que està clar és que no es pot viure dels records: en tot cas deixeu-me que el perfum d'aquell dia segueixi només avui recordant-me com de bonica i de trista pot ser la vida.
Reviure aquest aniversari és gairebé impossible. Però una mica ho he intentat: avui també plovisqueja i això m'ha fet recordar amb més força aquell dia i sobretot aquella nit.
Hi ha qui pensarà que miro més el passat que no pas el present o el futur. Però no estic gens d'acord. L'esperit de valentia i de provocar situacions noves mirant allò que ja va passar, crec que és encara més interessant. El que està clar és que no es pot viure dels records: en tot cas deixeu-me que el perfum d'aquell dia segueixi només avui recordant-me com de bonica i de trista pot ser la vida.
