En Martí Rosselló ens ha deixat. I amb ell, la seva versió inconfusible de les coses. Tots els qui ens estimem el lloc on vivim hem d'estimar, ni que sigui de passada, als protagonistes d'aquest lloc. Uns amb més renom que no pas d'altres i en Martí, sense voler, n'era un dels actors principals. El seu paper semblava secundari, escudat en la timidesa respectuosa que el feia participar en la seva justa mesura en el tarannà del poble. Ni reivindicatiu ni conformista, ni pacífic ni guerrer. Així el veia jo des de la distància que crea la incoincidència.
Qui digués que no el coneixia és que no coneixia Premià de Mar. Qui no reconeixia la seva veu poc decibèlica, perpètuament bibliotètica, és que mai ha tingut oïdes.
Com passa amb els grans, s'envan, però queda el que el seu neguit ens deixa: les seves paraules i la seva prosa; els seus versos que segueixen fent ombra a un estiu qualsevol.
La gent així, afortunadament, no acabarà de morir mai.
Hola Toni!
ResponderEliminarFas un retrat precís i tendre d'en Martí, i tens tota la raó quan afirmes que se'n van els grans però en queda la seva empremta.
Molts ànims amb la vostra feina. A veure si un dia puc aconseguir algun tall de quan l'imitàveu amb allò de "boca de pinyonet".
Una abraçada,
toni, la companya d'en Martí